dissabte, 20 d’abril del 2013

EL NOSTRE CASTELL!

Si entrau al  Bosc Màgic podreu comprovar que, per una petita clariana, es divisa dalt d'un turó,  un preciós castell. No hi ha dia que no el mirem: és una mica nostre.

Un dia, no fa molt, formulàrem un desig: Podríem arribar-hi?

I, abracadabra pota de cabra, ja hi som!

Hem deixat darrere: la ciutat, el port, el bosc...  

Des del castell es contempla una bella vista
Per això,  el seu nom és CASTELL de BELLVER!

Quantes coses per descobrir!

Just a l'entrada, la torre de l'Homenatge, la més gran de les quatre torres que té el castell.



 Mirau les formes de les finestres: unes són llargues i primes, per on els soldats defensaven el castell amb els seus arcs i les  fletxes, altres finestres són més grans, amb una columna al mig, per elles el rei i la seva família podien veure les vistes i orejar les estances.
El fossat i la inclinació de les parets també impedien les invasions dels pirates.

















Els picapedrers que varen construir el castell no sabien llegir ni escriure, per tant, feien una marca als seus blocs de pedra per poder cobrar la feina feta.  


Tot això, i moltes coses més, ens ho explica una simpàtica monitora: n'Eva.


- Adéu Castell de Bellver! Et saludarem, cada dematí, des del nostre Bosc Màgic.
Projecte: Què hi ha als voltants de l'escola?

Capítol I

Això era i no era, un grup d'exploradors i exploradores que volien saber de primera mà tots els misteris que envoltaven el seu Bosc Màgic. Amb les eines necessàries per investigar, havien de descobrir tots els enigmes: els noms dels carrers, la forma dels fanals, la utilitat de les clavegueres, els senyals de trànsit... tot, tot, tot.


I no podia faltar la màgia dels enigmes especials: 

On és  l'arbre de l'amor?



Qui trobarà un arc de sant Martí?


Nosaltres! Som uns exploradors fantàstics!


                                                  Continuarà...


Projecte: Què passaria si...?

Si teniu bona memòria, recordareu que fa dos mesos (22 de febrer) varem posar dos moniatos en dos pots amb aigua.

Un moniato, molt a prop de la finestra, ha rebut la llum del sol.
L'altra, dins una capsa, ha passat els dies  a les fosques.




Aquest és el resultat que meravella els habitants del Bosc Màgic:

- Ei, la llum del sol és imprescindible per fer créixer les plantes!

Màgia, pura màgia...